AUTOESTIMA: més enllà del mirall
Tant sovint associem l’autoestima amb una qüestió d’imatge. Com et mires al mirall, com et vesteixes, com et perceben els altres. Però l’autoestima real, la de veritat, va molt més enllà. És la manera com et relaciones amb tu mateixa quan ningú et veu. És la veu que escoltes en silenci quan falles. És com et sostens en moments difícils, com et parles quan tens por, com et tractes quan et sents petita o insuficient.
Per mi, parlar d’autoestima no és només parlar d’amor propi. És parlar de respecte, de límits, de mereixement, de presència i de reconeixement intern.
I si n’he pogut parlar amb més profunditat en el meu camí professional i personal, ha estat també gràcies a la meva formació amb la Sílvia Congost, que té una manera molt clara i directa d’abordar aquest tema: per a ella, l’autoestima és el pilar sobre el qual es construeix la nostra vida. I quan aquest pilar falla, tot comença a trontollar: les relacions, les decisions, la manera com ens deixem tractar, la capacitat d’escoltar-nos.
Què és l’autoestima?
És l’opinió que tenim de nosaltres mateixes, sí. Però no és una opinió racional i
objectiva. És una percepció emocional que es construeix amb la nostra història, les
vivències viscudes i els missatges que vam rebre de petites.
L’autoestima no va de pensar que ho fas tot bé. Va de saber que ets valuosa fins i tot
quan t’equivoques. Que mereixes estima encara que estiguis passant per un mal
moment. Que pots posar límits sense sentir-te culpable. Que tens dret a escollir-te. I
això no és fàcil. Moltes vegades, venim d’entorns on no ens van ensenyar a validar-nos,
sinó a complaure, a callar, a adaptar-nos. I això deixa ferides.
Com cultivar una autoestima més sòlida?
Aquí és on es troba la feina profunda. I t’explico algunes claus que, des de la meva mirada i experiència —i amb influències de Congost, però també d’altres veus que admiro com Kristin Neff o Tim Desmond— considero essencials:
No podem estimar allò que no coneixem. Com diu la Sílvia Congost, el primer pas per
reconstruir l’autoestima és deixar de viure des de la mentida o l’autoengany, i
començar a mirar-nos de veritat. Sense filtres. Preguntar-nos: què vull? què necessito?
què m’estic negant?
Quan parlo d’autoestima, no puc no parlar d’autocompassió. Perquè estimar-te no és un
estat final que aconsegueixes, sinó un compromís diari de tractar-te amb amabilitat.
I aquí, la feina de Kristin Neff i Tim Desmond m’han ajudat molt a comprendre que no
pots construir una autoestima sòlida des de la crítica constant. No pots créixer des de laveu que et fa mal. Necessites una nova veu. Una veu que entengui el teu dolor i que et
sostingui. Una veu que digui: “Estic aquí amb tu, encara que avui no et sentis forta.”
Una de les formes més clares de saber com està la teva autoestima és observar quins
límits poses i com et deixes tractar. Quan no ens estimem prou, sovint tolerem
situacions que ens fan mal. Ens costa dir que no, patim per agradar, ens culpem per
prioritzar-nos. Però cada límit que poses des del respecte no només et protegeix: et
dignifica.
Amb la Sílvia Congost, una de les coses que més em va marcar és entendre que no
podem deixar la nostra vàlua en mans dels altres. L’autoestima no depèn de si algú
et tria, et valida o et necessita. És una responsabilitat pròpia. I sí, a vegades és dolorós
adonar-se’n, però també és profundament alliberador. Perquè deixa de ser fràgil. Deixa
de trencar-se amb cada rebutjament.
Muchas veces, nuestras heridas de autoestima tienen raíces profundas: familias
donde no había reconocimiento, vivencias de rechazo, entornos donde no te
sentiste segura. Y eso puede dejar una huella muy grande. Pero no es una
condena. Cuando miras esas partes con compasión, cuando las abrazas, empieza
la reparación. Y en ese proceso, poder hacerlo acompañada es transformador.
Porque hay caminos que, aunque son personales, no tienen por qué recorrerse en soledad.
Parlar d’autoestima no és parlar d’orgull, ni d’ego, ni de narcisisme. És parlar de la relació més important de la teva vida: la que tens amb tu mateixa.
És un camí que no es recorre d’un dia per l’altre, però cada pas compta. Cada vegada que et mires amb tendresa. Cada vegada que no et jutges tan fort. Cada vegada que t’escoltes i t’honres.
Vols començar aquest camí acompanyada?
I si aquest post t’ha arribat, és potser perquè estàs en aquest camí. I et convido a
continuar-lo. Acompanyada, si cal. Perquè pots sentir-te millor. Pots estimar-te
millor. I pots fer-ho d’una manera profunda, respectuosa i real.
Què és exactament l’autoestima?
L’autoestima és la valoració que fem de nosaltres mateixos.
Inclou com ens veiem, com ens sentim amb qui som i com ens parlem internament. Una autoestima saludable ens ajuda a afrontar reptes, establir límits sans i cuidar-nos millor, tant emocionalment com físicament.
És normal tenir dies amb baixa autoestima?
Sí, és totalment normal.
Tots passem per moments en què ens sentim insegurs, insuficients o desanimats. L’important és no quedar-se encallat en aquests pensaments i aprendre a identificar-los i gestionar-los amb amabilitat cap a un mateix.
Com puc millorar la meva autoestima?
Amb petits passos constants.
Algunes accions útils són: reconèixer els teus èxits (fins i tot els més petits), cuidar el teu diàleg intern, envoltar-te de persones que et respectin, posar límits i practicar l’autocura. També pot ajudar molt el suport professional si et sents bloquejat/ada.
Quina diferència hi ha entre autoestima i ego?
L’autoestima és acceptar-se, l’ego és voler demostrar.
L’autoestima parteix del reconeixement intern del propi valor, sense necessitat de comparació. En canvi, l’ego pot portar-nos a buscar validació constant o a sentir-nos superiors o inferiors segons el context. Una autoestima forta no necessita competir, només ser.