DOL
El dol és qualsevol dany dels recursos personals, materials o simbòlics amb els quals hem establert un vincle emocional. (Harvey i Weber, 1998)
El dol és una pèrdua, una fractura de la realitat. I és precisament aquesta realitat la que ens permetrà anar adaptant-nos a la pèrdua.
Simptomatologia associada al dol
Quan travessem un dol podem tenir una infinitat de respostes diferents.
És important remarcar que totes són funcionals i adaptatives, ja que des de la incomoditat de viure-les (no solen ser agradables), podem considerar que estem perdent el cap. I res més lluny de la realitat, perquè serveixen per adaptar-nos a aquesta nova situació que vivim.
Podem tenir respostes físiques com l’esgotament, insomni, pèrdua de gana, mal de cap…; respostes emocionals (com la tristesa, por, culpa, ràbia, soledat, ansietat, desitjos de venjança…); respostes mentals (confusió, incapacitat per concentrar-se, pensaments obsessius…) o respostes conductuals (apatia, desgana, hiperactivitat, aïllament, somiar amb la persona que ha marxat…).
Fases
El dol s’ha comparat sovint amb un viatge, transmetent la idea que entrem en un punt determinat, travessem un territori desolat, i en algun moment, amb sort, tornarem al punt de partida.
Des del punt de vista del model de construcció de significats, el viatge del dol és diferent. La pèrdua ens obligarà a explorar un món nou, que serà dolorós al principi i del qual mai no tornarem completament, ja que ens haurem anat construint amb el dol.
Parlar de les etapes d’un dol pot induir a error. Sembla que les persones que pateixen una pèrdua es vegin empesos a una experiència que han de superar, però sobre la qual gairebé no tenen cap control. O, que es vegin obligats a passar per una sèrie d’esdeveniments i experiències que segueixen una seqüència inevitable i que tampoc no poden escollir.
Aleshores, se sol donar per suposat que, el temps cura les ferides. Tot i això, els últims estudis diuen que el temps no és suficient per integrar un dol.
Durant el dol som éssers actius, que tenen el poder d’escollir el seu camí, de prendre decisions. La tasca fonamental serà tornar a aprendre com és el món. Un món que la pèrdua ha transformat per sempre.
Teràpia i acompanyament professional
Paper del psicòleg en el procés de dol
Els professionals de la psicologia tenen un paper fonamental en l’acompanyament del dol.
La tristesa, l’emoció que sol estar més present en el procés de dol, té la funció de cercar ajuda, suport i empatia per part dels altres.
La psicoteràpia pot ajudar a acompanyar aquest procés, a gestionar les emocions que hi participen, a reorganitzar i, a reconstruir de nou la vida, després de l’esdeveniment.