Dependència emocional i autoestima
Dues cares de la mateixa moneda.
La dependència emocional i l’autoestima estan estretament connectades. Quan una persona té una autoestima fràgil, sovint busca en l’altre la validació i la seguretat que no troba dins seu. Així, la dependència emocional es construeix com un mecanisme per omplir aquest buit, generant relacions marcades per la por a l’abandonament i la necessitat de reconeixement extern.
La relació entre dependència emocional i autoestima
L’autoestima es basa en la percepció que tenim del nostre propi valor. Quan aquesta percepció és baixa, la persona pot desenvolupar una dependència emocional per sentir-se validada. La seva seguretat no prové del seu interior, sinó de com la tracta l’altra persona, generant una dinàmica de relacions desequilibrades.
Per contra, una autoestima sana permet a la persona relacionar-se des de la llibertat i no des de la necessitat. Quan ens sentim segurs amb nosaltres mateixos, podem establir vincles afectius des del respecte mutu, sense por a la pèrdua ni a la solitud.
Mecanismes psicològics en joc
En les persones amb dependència emocional, el diàleg intern sol estar marcat per la por al rebuig i la sensació de no ser suficient. Aquestes creences poden provenir de la infància, d’experiències d’abandonament o de models afectius inconsistents. Això crea un patró en què la persona busca constantment aprovació i reconeixement extern, fent que la seva autoestima depengui del que els altres pensin o sentin sobre ella.
L’autoestima, en canvi, es construeix a partir de la capacitat d’autoafirmació i autocura. Quan una persona confia en les seves capacitats i reconeix el seu propi valor, no necessita aferrar-se a l’altre per sentir-se completa.
Com transformar aquesta dinàmica?
Per superar la dependència emocional, cal treballar l’autoestima des d’un lloc profund. Això implica:
- Reestructurar creences limitants sobre un mateix i les relacions.
- Desenvolupar una seguretat interna que no depengui exclusivament de factors externs.
- Aprendre a viure la solitud com un espai de creixement i no com una amenaça.
Treballar aquests aspectes amb un enfocament psicològic especialitzat permet prendre consciència de la interrelació entre autoestima i dependència emocional, i obrir camí cap a relacions més sanes i equilibrades.
Quan l’autoestima es torna sòlida, les relacions deixen de ser una necessitat i passen a ser una elecció conscient i lliure.
Preguntes freqüents
Si sents una por intensa a la solitud, necessites constantment la validació de la teva parella o amics, i et costa prendre decisions sense l’aprovació dels altres, podries estar experimentant dependència emocional.
No sempre, però és un factor de risc. Una autoestima baixa pot fer que busquem la validació externa, la qual cosa facilita l’aparició de relacions dependents.
És possible avançar en el procés amb autoconèixer-se i treball personal, però en molts casos l’ajuda d’un professional facilita la presa de consciència i la implementació d’estratègies efectives per enfortir l’autoestima i desenvolupar relacions més sanes.
Perquè la dependència emocional genera un vincle intens basat en la por a l’abandonament i en la creença que no es pot estar bé sense l’altra persona. A més, el reforç intermitent en aquest tipus de relacions (moments d’afecte seguits de maltractament o indiferència) reforça el vincle.
Algunes claus inclouen: treballar l’autoconeixement, establir límits sans, practicar l’autocompassió, envoltar-se de persones que aportin valor i aprendre a gaudir de la pròpia companyia.
